VISITA ESCOLAR, per commemorar el Dia del Llibre

El divendres 2 de maig, l’alumnat del CEIP la Moreria, dins de les activitats que tenien programades per al dia del llibre, van visitar la Biblioteca.

Els xiquets de 4t, 5é i 6é van vindre en diferents grups, per fer una lectura silenciosa.

Per una altra banda, va ser un matí de contacontes, en total vaig contar tres contes per a les diferents edats. 

Per als més menuts de 2 i 3 anys els vaig contar el conte "Jo... ¡siempre lo mismo! "un conte escrit per Miguel Alayrach i il.lustrat per Aurora Ruá. El conte va de colors. El blanc i el negre pinten la nit mentre els altres colors dormen i quan es fa de dia, el blanc i el negre se'n van a dormir i els altres colors es desperten per a pintar-ho tot, però un bon dia decidixen pintar les coses de forma diferent i encara que va ser molt divertit, saben que han de seguir les regles, per no confondre a ningú. Encara que saben que sempre els xiquets en els seus dibuixos podran pintar-ho tot com a ells més els agrade.

Per als xiquets de 4, 5 anys i per als de 1r, el conte que els vaig contar, es titula "Todos menos uno" de Éric Battut. La història va d'un pésol que no es conforma com és i vol ser diferent, viurà diverses aventures per acabar sent tan bonic com un titot, tan feroç com un tigre i tan imponent i gran com un elefant, però la resta dels pésols no l'acceptaran per ser diferent i acabarà per anar-se'n del seu jardí per a fer el que fan les llavors, plantar-se a terra. A la primavera següent va eixir una nova planta, amb pésols de diverses maneres, tots diferents un dels altres, però que a pesar de ser tots diferents, van poder viure igualment de feliços.

Per acabar, als xiquets que cursen 2° i 3r, els vaig contar el conte de "Mimí <Tomatito>" escrit per Laure Monloubou. Mimí, és una xiqueta tant, tant tímida que es posa roja com una tomaca sols en sentir el seu nom. Per això els xiquets es burlen d'ella i li criden a tota hora "tomatito", fins que un dia la mestra li mana que ha de recitar una poesia davant de tota la classe, com sempre quan serà el moment de recitar-la es riuran d'ella, la mestra molt enfadada els diu, ¡el seu nom és Mimí, no tomatito!, els companys de classe al veure a la mestra tan enfadada es posen també tots rojos, aleshores Mimí que veu que els companys de classe també es posen rojos quan estan avergonyits, es tranquil·litza i aconseguix recitar la poesia tan bé que al finalitzar tots l'aplaudixen. Ella va aconseguir superar la seua timidesa i els companys de classe van reflexionar sobre el seu mal comportament.

En acabar vam fer, una lectura compartida, entre els xiquets que es van oferir voluntaris, del llibre "El gran libro de los Super Tesoros que de verdad importan" de Susanna Isern i de Rocio Bonillla. Entre les lectures seleccionades estava: el llibre, la mestra i la naturalesa, grans tesors que hem de valorar. Acabades aquestes lectures, van donar per conclosa la visita a la biblioteca.

Crec que va ser enriquidora per a tots.