CLUB DE LECTUA "CAP A LA BELLESA"

 

Club de Lectura

Les Coves de Vinromà

Cap a la bellesa, de David Foenkinos

•

Crònica de la tertúlia de divendres 13-6-2025

• BIOGRAFIA

Escriptor i guionista francès (París 1974), va estudiar literatura i música en aquesta mateixa ciutat. De fet va compaginar els estudis d’Humanitats a la Universitat de la Sorbona amb les classes de guitarra que ell mateix impartia alhora que tocava en un grup de jazz.

Amb la seva primera novel·la, Inversion de l’idiotie (2002), va rebre el premi François-Muriac1. Amb tot, i malgrat aquest reconeixement, no va ser fins el 2004 quan la carrera literària d’aquest autor va suscitar un veritable interès per part dels lectors, i aquest esclat es va produir arran de la publicació de la segona novel·la, traduïda al castellà sota el títol El potencial erótico de mi mujer, que va obtenir el premi Roger-Nimier.

Pocs anys després apareixeran els seus dos grans èxits de vendes. En primer lloc La delicadesa (2009), una novel·la que el consolidarà en el panorama literari francès i mundial a causa de les nombroses traduccions que es duran a terme, i també per la versió cinematogràfica estrenada el desembre de 2011, corealitzada amb el seu germà Stéphane i comptant amb el treball de l’actriu Audrey Tautou com a protagonista. I en segon lloc, el 2014, es publica Charlotte, guanyadora de dos dels més prestigiosos premis literaris francesos, el premi Renaudot i el premi Goncourt des lycéens, i també el Globus de Cristall a la millor novel·la assagista.

A més d’aquests títols ha publicat altres novel·les, i d’entre elles podem citar Els records, La biblioteca dels llibres rebutjats, Cap a la bellesa, La família Martin, i Dues germanes. També participa de forma habitual en l’escriptura col·lectiva de relats i contes curts que són publicats per editorial francesa Gallimard, en la qual trobem el gruix de la seva obra.

• RESSENYA

¿Què fa un professor de la facultat de Belles Arts de Lió treballant de vigilant al museu d’Orsay de París? Aquesta pregunta se la planteja diverses vegades Mathilde Mattel, la directora de recursos humans del museu, i també se la fa el lector al llarg de tota la primera part de la novel·la. Una primera part on coneixerem Antoine Duris, aquest antic professor que ho ha deixat tot amb la intenció d’esdevenir invisible al món; amb la finalitat de, sembla ser, amagar-se de la vida i cercar, de nou, la bellesa. Una bellesa que, creu ell, es troba en l’Art.

Serà a la segona part de la novel·la on l’autor, David Foenkinos, gràcies a un flashback que ens ubica uns mesos enrere, ens exposarà la situació personal complicada que ha viscut Antoine Duris. I encara continuarà dins aquest flashback la redacció de la tercera part de la novel·la, que ens exposa com l’home, quan creu que ja s’està refent, viurà una nova adversitat que, aquest cop sí, l’acabarà d’ensorrar.

Anirem avançant en la lectura, i la història que se’ns narrava a les primeres pàgines la retrobarem a la quarta part de la novel·la, i en ella acompanyarem Antoine Duris en el camí que ell creu necessari per tal de recuperar l’equilibri.

Cap a la bellesa és una obra que ens parla de la duresa de la vida, de les vicissituds a què estem sotmesos, i ens aboca a considerar l’Art com un amagatall on podem trobar la bellesa; aquella que sovint ens manca a causa de les adversitats. És també una obra que ens parla d’amor i esperança, de culpa i perdó, de segones oportunitats i de l’efecte de qualsevol acte nostre en la vida dels qui ens són propers. Tot plegat amb un estil àgil, poètic, i amb frases que, de ben segur, el lector voldrà remarcar per la seva intensitat expressiva.

Sílvia Romero i Olea

www.silviaromeroolea

Conclussió de la tertúlia

Una lectura trista. Una història depressiva. Aquestes han estat les primeres aportacions en fer la ronda de valoracions prèvia a la tertúlia, i malgrat que tothom hi ha coincidit, també és cert que l’estil narratiu de David Foenkinos ha atrapat a les lectores i ha propiciat que la novel·la es llegís fins i tot amb un cert punt d’intriga.

Aquest és un altre dels aspectes a remarcar: l’element d’intriga. Sense tractar-se d’un thriller, la història manté un parell de “secrets”, de cara al lector, que avança en la lectura per tal de saber què passarà, com es resoldrà el conflicte. I aquest interès per la trama es deu, segons hem considerat, a l’arquitectura de la novel·la. Aquesta està construïda en quatre apartats. El primer ens exposa el present d’Antoine; el segon elabora un flashback per mostrar els motius d’aquest present que li hem conegut; el tercer continua la narració d’aquest flashback però focalitza en un altre personatge: Camille; i el quart reprèn la història des del punt en què l’hem deixada al final de la primera part. Repeteixo: aquesta estructura és el quid del manteniment de la intriga.

Per l’altra banda hem destacat el fet que tot el que s’hi narra, a Cap a la bellesa, és ben real, i que els personatges són tan coherents i creïbles que els podríem extrapolar de la ficció i ubicar en el nostre entorn. A més hem comentat altres aspectes com el sentiment de culpa, la relació entre art i bellesa, els silencis, els simbolismes que estableix l’autor entre alguns personatges i certes obres d’art... Tot plegat en una novel·la que, a pesar d’aquesta pàtina trista, ens ha regalat una bona tertúlia.

Sílvia Romero i Olea

www.silviaromeroolea.weebly.com