CLUB DE LECTURA "EL BALL"

 

El ball  de Irène Némirovsky 

CONDUCTORA DEL CLUB: SÍLVIA ROMERO I OLEA

Les Coves de Vinromà

Crònica de la tertúlia de divendres 5-9-2025

La tertúlia d’aquest mes de setembre al voltant de la novel·la curta El ball, de Irène Némirovsky, ha girat sobretot entorn dels dos personatges principals: Rosine i Antoinette, mare i filla respectivament. I hem destacat la magnífica recreació narrativa amb què l’autora ens descriu la seva relació, basada en l’egoisme, l’enveja i la manca d’estima.

De la mare ens ha cridat l’atenció la necessitat imperiosa que té d’ignorar el pas del temps, de pretendre viure encara en una època, la seva joventut, que fa anys va quedar enrere; i també hem remarcat un estil de vida que es recolza només en tot allò material –diners, joies, vestits...– oblidant l’aspecte emocional. Per l’altra banda, de la filla hem comentat que es troba en una edat difícil, l’adolescència, i que aquesta circumstància, sumada a l’abandonament afectiu tant per part de la mare com per part del pare, provoca que aprofiti una eventualitat –haver de dur unes invitacions a la bústia– per dur a terme l’acció que es convertirà en el clímax de l’obra i que ens conduirà al desenllaç de la catàstrofe familiar. I curiosament, malgrat que en la seva majoria les lectores del club han vinculat la seva empatia vers la filla, Antoinette, també hem reconegut que al llarg de l’obra l’autora ens mostra alguns detalls en els quals s’entreveu que mare i filla, en el fons, tampoc no són tan diferents.

En definitiva, una novel·la curta que a pesar de la seva aparent senzillesa està perfectament treballada, i compta amb un elaborat engranatge narratiu que dona peu a una interessant tertúlia.

Sílvia Romero i Olea

www.silviaromeroolea.weebly.com

BIOGRAFIA Irène Némirovsky (Kíev, 1903 - Auschwitz, 1942), filla de jueus benestants, va ser educada per una institutriu francesa que va convertir aquest idioma gairebé en la seva llengua materna, tot i que sembla ser que els idiomes tampoc no eren problema per a aquesta escriptora ja que, al llarg de la seva vida, va arribar a aprendre rus, polonès, anglès, basc, finès i jiddisch. L’esclat de la Revolució Russa (1917) va provocar la fugida de la família Nemiróvsky. Primer a Finlàndia, després a Estocolm, i finalment a França. Va ser en aquest país on Irène va reprendre els estudis i es va llicenciar en lletres a la Universitat de la Sorbona. El 1926 es va casar amb Michel Epstein, enginyer de formació però que treballava de banquer, i amb ell va tenir dues filles: Denise i Élisabeth.

 I aquest mateix any 1926, ja instal·lada a París, va publicar la primera novel·la: El malentès, una bella història d’amor i, alhora, una bona mostra de novel·la psicològica. Però el reconeixement com a escriptora li arribarà a partir de 1929, amb la publicació de David Golder, títol acollit per la crítica com a obra mestra i considerada l’inici de la carrera literària d’Irène Némirovsky. La novel·la va ser adaptada al teatre i també al cinema, en una pel·lícula de 1931 dirigida per Julien Duvivier. 

Tot just un any més tard, el 1930, publica El ball, novel·la curta també adaptada al cinema i que comentarem en el nostre club de lectura. Però malgrat els èxits literaris i ser un personatge conegut i reconegut, el 1938 el govern francès li denega la nacionalitat francesa, i a causa de les lleis antisemites (tot i que es converteix al catolicisme), se li prohibeixen noves publicacions. Refugiada a Issyl’Évêque i a pesar de les prohibicions, Némirovsky continuarà escrivint multitud de manuscrits. Malauradament, el juliol de 1942 és arrestada, internada al camp de concentració de Pithiviers, i tot seguit deportada a Auschwitz, on mor de tifus l’agost del mateix any. Les seves filles, després de l’arrest dels pares i amb l’ajuda de parents i amics, aconseguiran amagar-se fins al final de la guerra tot portant sempre amb elles els manuscrits inèdits de la mare, entre els quals es troba una de les seves millors obres, Suite francesa (novel·la inacabada). Entre l’extensa llista de títols d’aquesta autora que han vist la llum pòstumament, per citar-ne alguns podríem destacar l’assaig La vida de Txèkhov i les novel·les L’afer Curilov, El mestre d’ànimes, i Sang calenta, entre d’altres

 • RESSENYA 

Ens trobem davant d’una novel·la breu d’aparença simple i senzilla. Però El ball és una narració intel·ligent que posa de manifest, amb un estil àgil, captivador, i amb cert to humorístic o irònic, aspectes tèrbols de la conducta humana. A la revista literària ‘Babelia’ podem llegir, tot referint-se a aquesta novel·la: “Un prodigi d’exactitud, una maquinària narrativa que funciona amb impecable determinació.” El ball ens parla de la família Kampf, uns nou-rics que basen la seva existència en el luxe i l’opulència. En un moment donat el matrimoni Kampf decideix organitzar un ball a casa seva: els cal establir relacions de coneixença amb els membres de la classe social a la qual han passat a pertànyer. I l’Antoinette, la filla adolescent que tot just acaba de complir els catorze, desitja i somnia que arribi el dia assenyalat. Els problemes començaran quan la noia s’assabenta que els pares no tenen cap intenció de permetre la seva assistència a aquesta trobada; ni tan sols accepten que s’hi estigui uns minuts. Antoinette, dolguda, ofesa i sentint-se injustament tractada, es rebel·larà contra els pares i la seva decisió. A través d’aquesta acció de rebel·lia, Irène Némirovsky ens mostra l’enfrontament ferotge entre mare i filla: una dona que no accepta l’inexorable evidència del pas del temps davant d’una noia que no sent cap tipus de compassió pel vençut. I entremig de tot plegat, o com a teló de fons, la idea de la buidor que ens atorguen les coses materials, un plantejament que permet a l’autora fer una crítica incisiva vers el món de les aparences –un tema que, per l’altra banda, és una de les matèries habituals en el conjunt de l’obra d’Irène Némirovsky. El ball, doncs, esdevé una novel·la ben actual, amb temàtiques que freguen la crítica directa vers una societat on l’opulència és l’única riquesa reconeguda; amb alguns judicis sobre el paper de l’educació; amb subtils ironies en tocar la qüestió religiosa... Una novel·la on els sentiments i les accions dels personatges ens serveixen per explorar l’ànima humana. 

Sílvia Romero i Olea www.silviaromeroolea.weebly.com