TROBADA CLUBS DE LECTURA, a Albocasser

 

Casada i callada

Emma Zafón

CONDUCTORA DEL CLUB: SÍLVIA ROMERO I OLEA

• BIOGRAFIA

Emma Zafón neix a Llucena el 1987. És escriptora i llicenciada en Periodisme per la

Universitat Autònoma de Barcelona. En aquest àmbit professional ha treballat a la

redacció de diversos mitjans de comunicació del País Valencià, de Catalunya i de

l’Aragó, havent fet cobertures de temes polítics, econòmics, socials i culturals. En

l’actualitat treballa com a tècnica de Comunicació a l’administració pública, i

col·labora periòdicament amb El Salto Diario i Catorze, sobretot amb temàtiques sobre

la identitat, el país i el gènere.

El 2016 va debutar com a novel·lista amb l’obra No iba a salir y me lie, escrita

conjuntament amb el DJ Chimo Bayo, sobre la ruta destroy valenciana.

Però és el 2023, amb la publicació de la seva primera novel·la en solitari, Casada i

callada, quan rep el reconeixement dels lectors i l’obra esdevé el referent d’un retrat de

la societat dels anys 70 en un ambient rural, tot mostrant-nos la presó en què pot

convertir-se un matrimoni. Aquest títol és el que comentarem en el nostre club de

lectura en una trobada diferent de les habituals, perquè comptarem amb l’assistència i

participació d’altres grups de lectura i conversa.

El mateix any 2023 participa en el llibre col·lectiu Màtria o barbàrie.

Ha rebut la beca Unesco Ciutats de la Literatura per a una residència a la ciutat polonesa

de Cracòvia durant els mesos de setembre i octubre de 2024. És premi de periodisme

2024 de la Red de Periodistas Rurales de España.

• RESSENYA

Tal com s’ha esmentat més amunt, Casada i callada ens planteja una història que ens

trasllada als anys 70 per tal de mostrar-nos la presó en què pot convertir-se un

matrimoni. L’obra fa una clara denúncia de la situació que vivien moltes dones en

aquells anys suposadament oberturistes alhora que els ret homenatge.

La protagonista és una jove de Llucena, un municipi de la comarca d’Alcalatén, que

estudia per ser mestra i, així, poder millorar la seva situació si ho comparem amb el

negoci familiar -el seu pare és el forner del poble. De fet podríem dir que es veu empesa

a dur a terme aquests estudis perquè els pares aspiren a un futur millor per a la seva

filla, sempre valorant aquest “millor” en comparació a la vida que ells han viscut. Ella

acceptarà aquest destí, però la veritat és que s’ho pren amb ganes i, un cop assolit el

títol de mestra, n’està satisfeta. Entremig, però, en unes festes patronals del poble,

coneixerà el jove que es convertirà en el seu xicot i futur marit: en Ximo.

La novel·la ens anirà pinzellant la vida d’aquesta jove. La veurem quan és un infant o

una adolescent i viu al poble, amb els pares; la trobarem de jove, mentre es dedica als

estudis i comença a festejar amb Ximo. Aquesta etapa del festeig li servirà, a l’autora,

per parlar-nos de com es vivia la sexualitat en aquells anys: com era l’educació sexual

de noies i nois en un moment en què semblava que tot havia evolucionat molt, mentre

que en realitat ens trobàvem en els preliminars de qualsevol canvi.

A mesura que avancem en la lectura coneixerem els primers anys dels matrimoni, plens

i feliços, fins que ella comença a “preocupar-se” perquè no queda embarassada. En

aquest neguit hi ha la necessitat de ser mare i també els comentaris que li arriben del

seu entorn, sobretot per part de les dones. Després ja anirem copsant la decadència del

matrimoni, que amb l’arribada dels fills sembla que comenci a caure en la rutina, en el

buit... i en els maltractaments. Aquesta seria la història base a partir de la qual l’autora,

Emma Zafón, ens exposa la idea del matrimoni com una presó, alhora que aquesta

qüestió es pot extrapolar del concret a una generalització que abraci el conjunt de la

societat.

I més enllà dels aspectes temàtics, el que cal ressaltar és el tractament lingüístic, on

l’autora ens ofereix un registre oral, sobretot en les converses i pensaments d’alguns

dels diversos personatges, molt ric i divers.

En definitiva ens trobem davant d’una novel·la realista amb tocs costumistes, i amb

petites dosis ben treballades d’humor. Amb tots aquests elements la novel·la ens aporta

crítica i denúncia, però alhora ret homenatge a tota una generació.

Sílvia Romero i Olea

www.silviaromeroolea.weebly.com