Club de Lectura. La acabadora del Michela Murgia

 

Club de Lectura Històries compartides de les Coves de Vinromà

L’acabadora Michela Murgia

 CONDUCTORA DEL CLUB: SÍLVIA ROMERO I OLEA

 • BIOGRAFIA Michela Murgia (1972-2023) és una escriptora sarda de formació de base catòlica. Va estudiar teologia i va treballar com a mestra de religió. Malgrat el negoci familiar a l’illa natal (un restaurant), ella va poder marxar i estudiar fora en convertir-se, precisament, en fill’e anima d’un matrimoni sense fills. Va treballar com a executiva en una empresa termoelèctrica, però va ser acomiadada en negar-se a ocultar un abocament tòxic al mar. Després d’això realitza diverses feines i una d’elles, la de telefonista en una multinacional, la duu a crear un blog a internet per denunciar anònimament diverses experiències. Aquest és l’origen del seu primer llibre publicat: Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria. En ell descriu l’explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors. Va ser portat al teatre per David Emmer i fou la base del film Tutta la vita davanti, de Paolo Virzi. El maig de 2008 publica Viaggio in Sardegna, una guia dels llocs menys explorats de l'illa, i inicia un altre blog, Il mio Sinis, un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal. Però la seva obra cabdal és L’acabadora, publicada el 2009. En aquesta novel·la i tot emparant-se en la tradició rural sarda exposa un tema crucial com és el de l’eutanàsia. L’obra ha rebut diversos reconeixements a Itàlia: Premi Dessí (2009), SuperMondello dins el Premi Mondello (2010) i Premi Campiello (2010). Posterior a L’acabadora tenim altres novel·les, entre les quals es pot remarcar Ave Mary, L’incontro, i Una relació perillosa. Abans de la seva mort prematura Michela Murgia sempre va destacar per una gran activitat com a persona compromesa, tot participant assíduament en debats públics i defensant sense embuts les seves conviccions.

 • RESSENYA Què significa “acabadora”? Segons la mateixa autora, Michela Murgia, l’acabadora era PÀGINA 2 una dona que ajudava a morir a la gent en els pobles rurals de Sardenya: la reclamaven els familiars de la persona que agonitzava i ella acudia per consolar el moribund, li recolzava la nuca en un jou i amb un lleu trencament de les cervicals acabava amb la fragilitat de la seva vida (entrevista a La Vanguardia, 19-12-2011). I per parlar-nos d’aquest antic ofici ens endinsarem en un altre costum sard: fill’e anima. Una tradició, la de “filla d’ànima”, que encara perviu a l’illa: dues famílies pacten i el fill d’una passa a ser el fill de l’altra. Per entrar en la novel·la cal que ens situem en els anys cinquanta. L’Anna Teresa Listru és una vídua sense recursos que viu en un poble de l’interior de Sardenya. Té quatre filles, la més petita de les quals és la Maria, de sis anys. Per la seva banda la Bonaria Urrai, la modista del poble, no té fills, i pacta amb la mare de la nena quedar-se amb la Maria. És així com la menuda canvia de casa i com, a poc a poc, s’inicia una relació maternofilial peculiar i sincera. Però hi ha un secret que només els adults del poble coneixen, i és que la modista també practica un antic art: l’ofici d’acabadora. En base a aquesta relació trobarem temes com la maternitat, la força de la mirada, l’eutanàsia, l’amistat, la fidelitat o incondicionalitat... I malgrat poder considerar que som davant una novel·la coral (el poble) i que la protagonista literària és la Maria Listru, en realitat el personatge cabdal que avança per aquestes pàgines és, òbviament, l’acabadora. La novel·la abasta uns tretze anys de la vida de la nena, des del moment en què passa a ser filla d’ànima de Bonaria fins els primers anys de la seva joventut, però la interessant recreació de l’illa i la seva història fa que en acabar la lectura el temps cronològic transcorregut ens sembli força més llarg. A més, l’estil directe i aparentment senzill dota la narració d’una agilitat lloable que capta amb força l’atenció del lector. 

Sílvia Romero i Olea 

www.silviaromeroolea.weebly.com

Crònica de la tertúlia de divendres 12-6-2026

L’acabadora, de Michela Murgia, ha rebut una valoració positiva per part de tots els membres del club de lectura Històries compartides: lectura àgil, ritme perfecte, narrativa interessant... Però també ha rebut notes de rebuig que no tenen a veure tant amb aquesta faceta literària, sinó amb la temàtica amb què ens enfrontem: un tema delicat com és l’eutanàsia, el dret a una mort digna que, per l’altra banda, hem convingut a considerar que està tractat amb molt de respecte per part de l’autora. Al llarg de la tertúlia ens hem fixat en alguns dels principals personatges de la novel·la. En primer lloc Maria Listru, a qui veiem evolucionar des que és una nena fins que torna a l’illa després d’haver dut a terme el seu creixement personal. En segon lloc Bonaria Urrai, la personificació d’aquest concepte i ofici d’acabadora. I de manera també molt destacada Andría Bastíu, que amb el seu canvi d’actitud vers Bonaria, col·labora en la consecució del desenllaç. També hem comentat la bellesa de les descripcions de l’illa en contrast amb la fredor amb què copsem els carrers i les places de la ciutat de Torí. Lligat a aquesta població ens hem aturat a valorar els esdeveniments que hi tenen lloc: un abús sexual vers un infant que marcarà per sempre la vida de la víctima i dels qui l’envolten. Hem remarcat que en alguns casos voldríem més informació, més detall, al voltant de certes temàtiques que l’autora enceta com a matèria secundària, però que tenen prou força per cridar-nos l’atenció. Però per damunt de tot, els dos grans motors de la nostra tertúlia han estat al voltant de la pràctica de “filla d’ànima” i de la idea de “acabadora”, un concepte que s’enlaira com el gran protagonista de la novel·la.

 Sílvia Romero i Olea

 www.silviaromeroolea.weebly.com